Sagal juga pels carrers del poble, xala a les festes i riu.

Un dia, veu els seus pares preocupats i nota que ja no li fan cas com abans. Son pare és calciner, fabricant artesà de calç, un material fonamental per a la construcció de cases d’abans, però els temps i els materials canvien, així, el seu pare, l’home que cremava pedres, va haver de reconstruir-e amb l’ajuda del seu fill.

Un ofici artesanal, una família rural, el foc i les festes tradicionals conformen el paisatge humà on es desenvolupa aquesta història, en un temps menys llunyà del que sembla. Jugar amb la memòria ens ajuda a mantenir-la viva.

Jugar amb la memòria ens ajuda a mantenir-la viva.

Mitjançant la fantasia i el virtuosisme del teatre de titelles, Mon pare cremava pedres ens obre les portes d’un univers en el qual sons, objectes, gestos i paraules es posen al servei d’una història amb alé tradicional.

L’espectacle fomenta la curiositat dels xiquets/es sobre allò que els envolta gràcies al descobriment de les tradicions. Mirar al seu voltant i observar… mirar cap enrere i recordar… D’on venim? Mirar cap endavant i pensar en allò que estem creant i preguntar-nos… a on anem?