Dos còmics,
dues velles glòries del teatre valencià,
reben l’oferta de treballar junts en un homenatge a un company mort.
Fa deu anys que no treballen junts.
Fa deu anys que no es parlen.
Aquell podria ser el seu últim ball.
L’últim ball vol ser un homenatge
a tants i tants actors i actrius teatrals anònims que,
amb els seus espectacles,
més enllà de l’èxit o del fracàs,
del reconeixement o dels premis,
han fet feliç a molta gent.
Carles Alberola
