LALÚ

Darrere d’elles un espai deshabitat, impersonal. En uns minuts, que són segons, que és un tros de temps… poblen el lloc que els envolta. Ho omplin de llums i ombres, de reflexos irreals que són més veritat que les seues pròpies mans, i descobreixen progressivament el que eixe lloc en un principi semblava ocultar: LALÚ.

LALÚ són aquestes dues persones…, és aquest espai…, és el personatge que l’habita…, és una mirada…LALÚ és fugaç com un sospir o un parpelleig.