Un pare, incapaç de comunicar-se amb la seua filla després de la pèrdua de la seua mare, li envia avions de paper amb missatges literaris des del balcó cada dia. Aquests missatges la porten a una biblioteca, on, amb l’ajuda d’una bibliotecària, descobreix el vincle entre els llibres i la vida. Anys després, convertida en escriptora, la filla torna a la biblioteca per compartir aquesta experiència que ha inspirat el seu primer llibre, El món està trencat, però es pot caminar.

El món està trencat però es pot caminar parla d’eixa bretxa vital i emocional que, de vegades, s’imposa entre pares i fills, complicant la comunicació.

Amb aquest espectacle es reivindica la biblioteca com un espai de goig que eixampla la mirada i ens ajuda a conéixer-nos; un planter infinit d’històries  que ens duen a aprofundir en el coneixement de les nostres contradiccions i dilemes.

Per mitjà d’aquestes xicotetes històries compartides, els camins es fan més transitables i el món més llegible, demostrant que caminar i llegir són, en el fons, la mateixa cosa.